dijous, 11 de juny del 2015

Curtmetratge "Seguirem somniant"

Curtmetratge "Seguirem somniant"






        Fes una entrada explicant la teva experiència viscuda realitzant el curtmetratge. Explica com va començar tot i com va acabar. Creus que la teva aportació ha estat important? Podries haver fet més? Què és el que t'ha agradat més? Segur que  ho guardaràs en un raconet molt especial de la teva memòria.

Aquesta esperiencia me a agradar molt , la recordare molt per que es una cosa de convivencia que tenim que tenir en compte tota la vida per viure be i no ferir a ningú, Crec que la aportació meva a estar important perque jo feia de acosadora , pero les aportaqcions dels meus


        


Interrogants i desigs

Quant de temps haurem d'esperar
perquè es desvetllin els nostres somnis,
vestits d'una felicitat cobejada
i amarats d’una dolça relació casolana?

Quant de temps haurem d'esperar
per deixar de veure pensaments vexats,
... llibertats anihilades, indecències disfressades,
aviors ignorades i dignitats exterminades?

Quant de temps haurem d'esperar
perquè ens deixin ser qui som,
i no haver de viure en un món inventat
pels que manen, amb el cor estressat?.

Quant de temps haurem d'esperar
per sentir la nostra terra lliure,
amb el rostoll sec i la fruita humida,
on es puguin recollir las llavors de la vida?.

Quant de temps hem d'esperar,
perquè no ens tornin a humiliar?
1. Comenta aquest poema. Explica amb les teves paraules el que diu.
2. Fes una anàlisi mètrica del poema (Número d'estrofes i versos, tipus de rima).
 3. Opinió personal.

_______________________________________________________________________________

1.Una persona te duptes i a la vegada desitjos.
2.Rima consonant. 4 estrofes i 4 versos
3.Aquest poema esta molt be magrada perquè me sent identificat.

Poemes visuals i poemes objecte

Poemes visuals i poemes objecte

  
    
    1. Explica el que és un poema objecte i un poema visual. a quina època i moviment pertanyien? Quins són els seus principals autors? Què pretenien explicar?

    2. Publica 5 poemes visuals i 5 poemes objecte que trobis per internet.

    3. Inventa un poema visual i un poema objecte

____________________________________________________________________________________

El poema objecte: un objecte d'ús quotidià (un barret, una cadira, una cullera...) esdevé un objecte poètic quan suggereix una doble interpretació. El poema sorgeix després d'aïllar o relacionar l'objecte amb altres objectes, és a dir, després d'entrar en el camp de la imaginació.


'Merda', Joan Brossa. Projecte de 1969 realitzat al 1986. Una medalla militar nazi amb una inscripció prou concluent'Despullament'. Joan Brossa, 1991'Poema objecte'. Joan Brossa, 1956















El poema visual: aquesta composició 
utilitza elements de la tipografia, del dibuix, de la fotografia o dels codis no lingüístics de la vida quotidiana. A partir d'una motivació temàtica concreta, la màgia del poema ha d'estar present en la poesia visual. És un gènere que permet múltiples tipus, intencions, llenguatges i tractaments.
Escriptura kanji 'No puc recordar la teva veu'. Xavier Canals, 1981 'Poema objecte'. Perejaume, 1979  


El poeta francès Guillaume Apollinaire (1918, Cal·ligrames) va ser qui va donar el nom de cal·ligrama a la poesia moderna. A Catalunya, els poetes avantguardistes catalans com Josep M. Junoy, Joaquim Folguera, Joan Salvat-Papasseit i Carles Sindreu van ser dels primers a seguir aquesta original proposta.
La cravate et la montre. Guillaume Apollinaire Joan Salvat-Papasseit

L'aqüicultura

L'aqüicultura
Cria de peixos, crustacis, mol·luscs i, en general, d'éssers aquàtics, amb finalitats comercials o de repoblació.

L'aqüicultura s'inicià a la Xina cap al 2500 aC.Quan pujaven les aigües després de les inundacions dels rius, alguns peixos quedaven atrapats en llacs i els primers aqüicultors els alimentaven per a menjar-se'ls quan havien crescut prou.A les illesHawaii els polinesis també conreaven peixos construint embassaments a l'efecte. Els japonesos des de molt antic cultivaven algues i els antics romans també criaven peixos en basses, pràctica que també imitaren els monestirs cristians de l'Europa Central.



Pànic hoteler

De la gran preocupació, als nervis. Ens comenten que els grans hotelers contemplen amb molta ansietat l'evolució dels ritmes electorals. Hi ha autèntics maldecaps pel que significaria un nou Govern d'esquerres al Consolat. Hi ha pànic davant la derogació de la Llei General Turística redactada per ells, presentada per Carlos Delgado i aprovada pel PP, que els permet fer gaire bé tot el que vulguin de manera 'legal'.

El Col·legi d'Advocats també demana la derogació de l'Ordenança Cívica de Palma

L'Ajuntament de Palma, igual que moltes altres capitals de província i municipis, ha aprovat l'anomenada Ordenança Cívica, amb la suposada finalitat d'ordenar l'ús de l'espai lliure públic.
Des del Col·legi d'Advocats manifesten que «aquest objectiu es podia aconseguir aplicant les diferents normes que preveu la Llei de Règim Local, que estableix la competència municipal sobre l'ús i la seguretat del domini públic». I hi afegeixen que s'ha optat, en la majoria de les ordenances aprovades, «per una concepció restrictiva de la llibertat en l'ús de l'espai públic, entrant a regular de manera minuciosa activitats com la música de carrer, els espectacles de carrer, la publicitat (ja regulada també en les Ordenances de Publicitat Dinàmica)..., de manera que se sotmeten totes aquestes activitats a una intervenció administrativa rigorosa i, amb freqüència, arbitrària».

Un debat virtual substitueix la funció d'IB3 i reuneix els vuit partits a Twitter

Tres partits han subscrit el Pacte per l'Educació: MÉS per Mallorca; el PSIB; i el PI, que només donarà suport a un president que tengui com a prioritats «un pacte educatiu», entre d'altres aspectes.
D'altra banda, la candidata d'UPyD, Natalia Prieto, no ha llegit el document plantejat pel col·lectiu Illes per 1 Pacte, mentre que el candidat de Ciutadans, Xavier Pericay, ha dit que comparteix els objectius però que discrepa en «un parell de punts».
Bauzá ha afirmat que coincideix en moltes coses però ha repetit que per al PP «és fonamental l'aplicació del trilingüisme».

Carmona (Guanyem) el considera un avanç si bé discrepa que «algunes retallades no estiguin recollides». Guanyem Mallorca ha fet un tuit, acabada la sessió, lamentant que els altres partits no hagin volgut «unitat» en un moment de crisi que la requeria.

dimarts, 12 de maig del 2015

Las modalidades de la oración

1– LA MODALIDAD
Llamamos MODALIDAD a la actitud del hablante ante lo que expresa, si lo declara, lo pregunta, lo ordena, etc. Para ello, se sirve de elementos lingüísticos como
  • el modo verbal,
  • la entonación,
  • adverbios o expresiones que complementan a toda la oración (COr): ojalá, quizá,…
  • perífrasis verbales modales (tener que + infinitivo, deber + infinitivo, deber de + infinitivo,…)

2– TIPOS DE ORACIONES
Según la actitud del hablante las oraciones se clasifican en:
  • Enunciativas: expresan la oración como real y objetiva. Esta modalidad es propia de la función representativa del lenguaje y su modo verbal es el indicativo.
 No he llegado a tiempo y me han cerrado la puerta.
  • Interrogativas: sirven para formular preguntas. Corresponden a la función apelativa del lenguaje. Pueden ser totales(preguntan por la totalidad del enunciado) o parciales (preguntan por algún elemento de la oración que el hablante desconoce, mediante pronombres, determinantes o adverbios interrogativos).
¿Tienes hermanos?
¿Cuántos hermanos tienes?
¿Qué tienes?
Todos estos ejemplos son interrogativas directas, pero también podemos preguntar de forma indirecta –interrogativas indirectas-, haciendo depender la interrogativa de un verbo de “lengua” o “pensamiento”:
Al tratarse de oraciones compuestas por subordinación, la modalidad la marca el verbo principal (entiendo, sé), por lo que estas oraciones tendrían modalidad enunciativa.
No entiendo cómo puedes hacerlo así
No  si debo decírtelo.
  • Exclamativas: expresan una mayor implicación afectiva del emisor en aquello que dice. Su entonación es enfática y fácilmente reconocible. Esta modalidad se corresponde con la función expresiva del lenguaje, y en la escritura la marcamos con los signos de exclamación.
¡Pero qué tarde vienes! ¡Ya nos han cerrado la puerta! 
  • Exhortativas: las utilizamos cuando ordenamos, pedimos, prohibimos o animamos. Es la modalidad de la función apelativa o conativa del lenguaje. Exigen una respuesta no verbal del interlocutor, lo que queremos es que haga algo, no que nos responda. Su modo verbal es el imperativo en las afirmativas y el subjuntivo en las negativas.
 Ven aquí ahora mismo.
Dame dinero, mamá.
No hagas eso.
Anímate, hombre.
  • Desiderativas u Optativas: expresan deseo. Llevan el verbo en subjuntivo y complementos oracionales (ojalá, así, que). Suelen tener entonación exclamativa.
 ¡Ojalá hubiera viajado más cuando era joven!
¡Así te vaya bien!
¡Que disfrutéis! 
  • Dubitativas: sirven para expresar duda o posibilidad. Por eso, su modo verbal es el subjuntivo, aunque puede aparecer el indicativo, porque son muchos los recursos de que dispone el castellano para manifestar esta modalidad (complementos oracionales, futuro de indicativo, condicional, perífrasis verbales).
 Puede que vaya al cine esta tarde.
Quizá hoy vuelva tarde a casa.
Acaso lo pueda acabar en un par de horas.
Posiblemente no podamos ir a casa de tu abuela.
Serán tus amigos; abre tú.

SABER MÁS
La negación se puede superponer a cualquier modalidad. Lo más frecuente es que aparezca el adverbio no delante del verbo (No digas que no te quiero), pero existen también otras expresiones:
  • Nunca he dicho eso.
  • Jamás hemos pisado ese antro.
  • En mi vida he visto tal cosa.
  • En absoluto ha querido ofenderte.
  • Tampoco te pongas así.
En una oración puede haber dos expresiones negativas. En ese caso, no aparecerá delante del verbo y la otra expresión, detrás:
  • No he querido verla tampoco, y no * Tampoco no he querido verla.

ACTIVIDADES
1– Identifica la modalidad oracional de estos enunciados. Date cuenta de que algunos son oraciones compuestas y que cada una de ellas puede tener diferente modalidad:
  • ¿Qué tal te encuentras hoy?
  • No me lo habían dicho hasta hace un momento
  • ¡Hemos aprobado!
  • ¿Acaso estás sin antivirus? Cómpralo ahora mismo.
  • Así le salga el dinero por las orejas.
  • Venga, ríete un poco, que no es para tanto.
  • Por favor, acompáñame a la compra.
  • ¡Que llegue ya el verano, por favor!
  • Puede que esté dormida.
  • Quizá no se haya enterado de que habíamos quedado a las cinco.
  • Si llamara tu hermano, dile que me he ido.
  • ¡Cuántas mentiras se oyen!
  • ¿Has hecho ya los deberes? No me lo creo.
  • No llevo reloj, pero serán las tres más
2– Escribe dos oraciones con cada una de las modalidades oracionales. Procura utilizar expresiones distintas a las empleadas en las oraciones del ejercicio anterior.
3– En la oración“¿Puede que tu padre no se haya enterado todavía de lo que te pasa?”, ¿crees que se han superpuesto distintas actitudes del hablante? Si así fuera,¿predomina alguna? ¿Podrías llegar a alguna conclusión general y razonada acerca de la superposición de modalidades en la oración? Explícala.
4– Clasifica en totales y parciales, y en directas e indirectas, estas oraciones interrogativas:
  • ¿Llevas dinero para el cine?
  • Dime si llevas dinero para el cine.
  • ¿Cuánto dinero llevas para el cine?
  • No sé cuánto dinero llevas para el cine.

dimarts, 5 de maig del 2015

Una historieta...


                1. Escriu una història on apareguin els següents personatges: un llibre, una capsa
 màgica, un nin i una ovella. Imaginació al poder! 
 Havia una vegada un nin que vivia al  mont .La seva familia era molt pobre i solament tenia una ovella per alimentar-se.Un dia ell esteia cuidant a la ovella villilant que el llop no se la menjara, era un perrill aquella era la cuasa de que solament se varan quedar amb una ovelleta. Fins que un dia el nin va anar a una petita biblioteca que havia en el poble , mentres el seu para intentaba vendre la ovella per uns diners i estalviarlos. El nin va beuro un llibre amb un brillo grogent i le va cridar la atenció,el seu pare ja li cridava perque no va podre vendre la ovella aixi que ella va agafar el llibre que esteia damunt de tot se va tenir que enfilar per les estanteries i agafar-lo, no li va dir res a ningu i se lo va dur a ca seva. una vegada en la seva habitació va obrir el llibre i el llibre esteia en blanc, pero derrrepent varrem surtir lletres i ell en veu baixa es va dir:Un llibre magic. Adins del llibre una caixa magica que et conduia tres desitjos , ell nin com volia allidar als pares va desitjar un rebañi de ovelles , que el llop no se las menjasi mai i un poc de diners per que els seus pares poguesin comprar el menjar que volesim i no pasar fam mai. FI.!!!

Més poesia... que vos ha acompanyat tot el curs

Més poesia... que vos ha acompanyat tot el curs



         

                1. Fes un escrit sobre el que signifiquen per a tu les diferents estacions de l'any.

                2. Hem d'elaborar el poema grupal pel projecte i...CONJUGAREM ESTROFES. Heu d'escriure dues estrofes de tres versos cada una, amb rima consonant els dos versos darrers de cada estrofa. Ha de tenir aquesta estructura i ha de començar dient "Jo vull...":
                                             
                                                      Jo vull
                                                      trobar un bon futur,
                                                      això mateix m'augur.



1)Per a Jo les estacions del any no tenen cap significat especial, Es podria dir que per a jo es temps i mes
temps i res especial.



2)

Jo vull
viure satisfet
per poder morir tranquilet

Jo vull
un moix petito
que sigui molt amistos