Ho tenia tot al seu abast: cada dia el seu menjar, l’aigua fresca i
l’habitatge net, fins i tot un mirall amb campaneta inclosa per si volia
fer música. Però en Pere va voler donar-li alguna cosa més, i li va
obrir la porta de la gàbia.
-“ Ara ets lliure!” – va dir
L’ocellet va mirar a un costat i l’altre i va voler sortir, però portava
tant de temps en aquella gàbia que ja no se’n recordava de volar, es va
cansar de seguida i a més a més per poc no se l’empassa el gat de la
veïna... Quin ensurt! El pobre ocellet va tornar a la seva gàbia i es va
deixar acaronar el cap. Preferia la seva vida de sempre, amb el menjar i
el beure assegurat, abans que aquella llibertat que podia ser tan
perillosa.
1. Un conte de nins per a fer reflexionar els adults. Resumeix el conte en quatre línies.
Avia un vegada un ocellet que esteis en una gabia neta amb menjar ,el seu mirrall ,ect.El seu domni volia deixar al seu ocellet lluire ,pero el ocellet va estar tant de temps en aquella gabia que ya no sabia volar molt be y se cansava molt depressa apart del acciden k va tenir que casi es troba el moix de la veina aixi que va decidir tonar a la aula ,a la seva rutina que no era tan perillosa.
El ocellet ,que sea acostumat a estar en la seva gabia y ya ni li agrada sa llivertat estar volant de un lloc a saltre y les coses així.
No,perque esta tancant aun lloc i perd les seves costums cm ocell que és
4. És normal que l'ocell no vulgui la llibertat? Hauria estat millor no tancar-lo mai? Creus que aquesta por a la lliberat també es té al món dels sers humans? Justifica la teva resposta
Si,si que agues estat en llivertar,si,perque avegades els humans mos tancam en la nostra rutina o en algun habits que no mos convenen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada