dimarts, 12 de maig del 2015

Las modalidades de la oración

1– LA MODALIDAD
Llamamos MODALIDAD a la actitud del hablante ante lo que expresa, si lo declara, lo pregunta, lo ordena, etc. Para ello, se sirve de elementos lingüísticos como
  • el modo verbal,
  • la entonación,
  • adverbios o expresiones que complementan a toda la oración (COr): ojalá, quizá,…
  • perífrasis verbales modales (tener que + infinitivo, deber + infinitivo, deber de + infinitivo,…)

2– TIPOS DE ORACIONES
Según la actitud del hablante las oraciones se clasifican en:
  • Enunciativas: expresan la oración como real y objetiva. Esta modalidad es propia de la función representativa del lenguaje y su modo verbal es el indicativo.
 No he llegado a tiempo y me han cerrado la puerta.
  • Interrogativas: sirven para formular preguntas. Corresponden a la función apelativa del lenguaje. Pueden ser totales(preguntan por la totalidad del enunciado) o parciales (preguntan por algún elemento de la oración que el hablante desconoce, mediante pronombres, determinantes o adverbios interrogativos).
¿Tienes hermanos?
¿Cuántos hermanos tienes?
¿Qué tienes?
Todos estos ejemplos son interrogativas directas, pero también podemos preguntar de forma indirecta –interrogativas indirectas-, haciendo depender la interrogativa de un verbo de “lengua” o “pensamiento”:
Al tratarse de oraciones compuestas por subordinación, la modalidad la marca el verbo principal (entiendo, sé), por lo que estas oraciones tendrían modalidad enunciativa.
No entiendo cómo puedes hacerlo así
No  si debo decírtelo.
  • Exclamativas: expresan una mayor implicación afectiva del emisor en aquello que dice. Su entonación es enfática y fácilmente reconocible. Esta modalidad se corresponde con la función expresiva del lenguaje, y en la escritura la marcamos con los signos de exclamación.
¡Pero qué tarde vienes! ¡Ya nos han cerrado la puerta! 
  • Exhortativas: las utilizamos cuando ordenamos, pedimos, prohibimos o animamos. Es la modalidad de la función apelativa o conativa del lenguaje. Exigen una respuesta no verbal del interlocutor, lo que queremos es que haga algo, no que nos responda. Su modo verbal es el imperativo en las afirmativas y el subjuntivo en las negativas.
 Ven aquí ahora mismo.
Dame dinero, mamá.
No hagas eso.
Anímate, hombre.
  • Desiderativas u Optativas: expresan deseo. Llevan el verbo en subjuntivo y complementos oracionales (ojalá, así, que). Suelen tener entonación exclamativa.
 ¡Ojalá hubiera viajado más cuando era joven!
¡Así te vaya bien!
¡Que disfrutéis! 
  • Dubitativas: sirven para expresar duda o posibilidad. Por eso, su modo verbal es el subjuntivo, aunque puede aparecer el indicativo, porque son muchos los recursos de que dispone el castellano para manifestar esta modalidad (complementos oracionales, futuro de indicativo, condicional, perífrasis verbales).
 Puede que vaya al cine esta tarde.
Quizá hoy vuelva tarde a casa.
Acaso lo pueda acabar en un par de horas.
Posiblemente no podamos ir a casa de tu abuela.
Serán tus amigos; abre tú.

SABER MÁS
La negación se puede superponer a cualquier modalidad. Lo más frecuente es que aparezca el adverbio no delante del verbo (No digas que no te quiero), pero existen también otras expresiones:
  • Nunca he dicho eso.
  • Jamás hemos pisado ese antro.
  • En mi vida he visto tal cosa.
  • En absoluto ha querido ofenderte.
  • Tampoco te pongas así.
En una oración puede haber dos expresiones negativas. En ese caso, no aparecerá delante del verbo y la otra expresión, detrás:
  • No he querido verla tampoco, y no * Tampoco no he querido verla.

ACTIVIDADES
1– Identifica la modalidad oracional de estos enunciados. Date cuenta de que algunos son oraciones compuestas y que cada una de ellas puede tener diferente modalidad:
  • ¿Qué tal te encuentras hoy?
  • No me lo habían dicho hasta hace un momento
  • ¡Hemos aprobado!
  • ¿Acaso estás sin antivirus? Cómpralo ahora mismo.
  • Así le salga el dinero por las orejas.
  • Venga, ríete un poco, que no es para tanto.
  • Por favor, acompáñame a la compra.
  • ¡Que llegue ya el verano, por favor!
  • Puede que esté dormida.
  • Quizá no se haya enterado de que habíamos quedado a las cinco.
  • Si llamara tu hermano, dile que me he ido.
  • ¡Cuántas mentiras se oyen!
  • ¿Has hecho ya los deberes? No me lo creo.
  • No llevo reloj, pero serán las tres más
2– Escribe dos oraciones con cada una de las modalidades oracionales. Procura utilizar expresiones distintas a las empleadas en las oraciones del ejercicio anterior.
3– En la oración“¿Puede que tu padre no se haya enterado todavía de lo que te pasa?”, ¿crees que se han superpuesto distintas actitudes del hablante? Si así fuera,¿predomina alguna? ¿Podrías llegar a alguna conclusión general y razonada acerca de la superposición de modalidades en la oración? Explícala.
4– Clasifica en totales y parciales, y en directas e indirectas, estas oraciones interrogativas:
  • ¿Llevas dinero para el cine?
  • Dime si llevas dinero para el cine.
  • ¿Cuánto dinero llevas para el cine?
  • No sé cuánto dinero llevas para el cine.

dimarts, 5 de maig del 2015

Una historieta...


                1. Escriu una història on apareguin els següents personatges: un llibre, una capsa
 màgica, un nin i una ovella. Imaginació al poder! 
 Havia una vegada un nin que vivia al  mont .La seva familia era molt pobre i solament tenia una ovella per alimentar-se.Un dia ell esteia cuidant a la ovella villilant que el llop no se la menjara, era un perrill aquella era la cuasa de que solament se varan quedar amb una ovelleta. Fins que un dia el nin va anar a una petita biblioteca que havia en el poble , mentres el seu para intentaba vendre la ovella per uns diners i estalviarlos. El nin va beuro un llibre amb un brillo grogent i le va cridar la atenció,el seu pare ja li cridava perque no va podre vendre la ovella aixi que ella va agafar el llibre que esteia damunt de tot se va tenir que enfilar per les estanteries i agafar-lo, no li va dir res a ningu i se lo va dur a ca seva. una vegada en la seva habitació va obrir el llibre i el llibre esteia en blanc, pero derrrepent varrem surtir lletres i ell en veu baixa es va dir:Un llibre magic. Adins del llibre una caixa magica que et conduia tres desitjos , ell nin com volia allidar als pares va desitjar un rebañi de ovelles , que el llop no se las menjasi mai i un poc de diners per que els seus pares poguesin comprar el menjar que volesim i no pasar fam mai. FI.!!!

Més poesia... que vos ha acompanyat tot el curs

Més poesia... que vos ha acompanyat tot el curs



         

                1. Fes un escrit sobre el que signifiquen per a tu les diferents estacions de l'any.

                2. Hem d'elaborar el poema grupal pel projecte i...CONJUGAREM ESTROFES. Heu d'escriure dues estrofes de tres versos cada una, amb rima consonant els dos versos darrers de cada estrofa. Ha de tenir aquesta estructura i ha de començar dient "Jo vull...":
                                             
                                                      Jo vull
                                                      trobar un bon futur,
                                                      això mateix m'augur.



1)Per a Jo les estacions del any no tenen cap significat especial, Es podria dir que per a jo es temps i mes
temps i res especial.



2)

Jo vull
viure satisfet
per poder morir tranquilet

Jo vull
un moix petito
que sigui molt amistos

Els diferents conceptes sobre la família

 1. Resumeix el text Els diferents conceptes sobre la família.

                         2. Fes un comentari personal sobre l'escrit. Què en penses? Creus que un infant és més feliç en una família tradicional? Raona la teva resposta.

                         3. Creus que el lloc on es viu influeix en tenir un tipus de família o un altre? (Barri, ciutat, país...). Argumenta la teva resposta.

                         4. Exposa quin és el teu ideal de família i explica per què.

            1. Fes un escrit sobre el que signifiquen per a tu les diferents estacions de l'any.

                2. Hem d'elaborar el poema grupal pel projecte i...CONJUGAREM ESTROFES. Heu d'escriure dues estrofes de tres versos cada una, amb rima consonant els dos versos darrers de cada estrofa. Ha de tenir aquesta estructura i ha de començar dient "Jo vull...":
                                                                                                  


1)


Darrerement el el concepte de familia ha sigut objecte de polemica. Un dels ultims episodis d'aquesta 
polemica va escaure's el 27 de Gener de 2008. Arran d'un acte en el palau de Congressos de barcelona en 
defensa de la familia tradicional. Promogut per algunes entitats cristianes. L'aplec del Palau de Congressos
no va estalviar critiques als governs català i espanyol.Les dades de l'IDESCAT il·lustren la diversitat de models familiars.
 La família tradicional, de pares casats amb fills, continua predominant,
 però és contrarestada per la proliferació de llars unipersonals, famílies monoparentals (pare o mare amb fills), parelles de fet, parelles sense fills, unions homosexuals, llars compartides...


2)
Yo crec que per molt que un nin estigui en una familia tradicional no en te que ser mes feliç, o mes infeliç
pot estar en una familia tradicional i ser infeliç perque per exemple els seus pares no el traten com a ell li agradaria
i pot estar en altre tipus de familia i tampoc ser feliç, un nin no importa el tipus de familia en el que estigui
el que importa es com es tractat per aquesta familia, i arran d'aixo sera i no sera feliç.


3) Es clar que el lloc on viura aquest nin tindra que veure amb la seva educacio, ja que els costums
d'un lloc no son sempres les mateixes que les d'un altre.


4)Jo encara no tinc cap ideal de familia, Per a jo el mes important es el tractament que li dones en es teu
fill, ja sigui familia tradicional o no.




          Els diferents conceptes sobre la família

 
Darrerament el concepte de família ha esdevingut objecte de polèmica, amb molta presència als mitjans de comunicació i opinions i manifestacions de signe oposat.


Un dels últims episodis d'aquesta polèmica va escaure's el 27 de gener de 2008, arran d'un acte al Palau de Congressos de Barcelona que aplegà cinc mil assistents en defensa de la dita família tradicional, acte contestat fora del recinte per un grup que cridava consignes en favor de la llibertat sexual, del matrimonis homosexuals i del dret d'avortament.

Promogut per algunes entitats cristianes, l'aplec del Palau de Congressos no va estalviar crítiques als governs català i espanyol, similars a les expressades en la manifestació feta a Madrid el mes de desembre de l'any passat en favor de la família cristiana (l'havia convocat l'arquebisbat d'aquella ciutat). Tots dos actes compartien una mateixa idea de fons: que els poders públics volen arraconar la família tradicional, segons que es desprèn de la llei que regula el matrimoni homosexual, de la que agilita el divorci i de l'assignatura d'educació sobre ciutadania...

Contra aquesta idea, hom argumenta que hi ha models familiars diversos, i que el reconeixement legal d'aquesta diversitat no va contra ningú, sinó que es limita a tenir en compte la pluralitat de fet de la societat.

De la família a les famílies

 Les dades de l'IDESCAT il·lustren la diversitat de models familiars.Sigui com sigui, el cas és que la diversitat de models familiars és inqüestionable. La família tradicional, de pares casats amb fills, continua predominant, però és contrarestada per la proliferació de llars unipersonals, famílies monoparentals (pare o mare amb fills), parelles de fet, parelles sense fills, unions homosexuals, llars compartides... Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT), durant el període 1991-2001 les parelles de fet van passar del 4,48% al 8,68%; les llars unipersonals, del 13,59% al 20,93%; les llars monoparentals, del 8,18% al 8,47%; les parelles sense fills, del 20,88% al 22,41%; en canvi, les famílies amb fills van passar del 52,11% al 40,95%.

El cas de Barcelona...

 El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven el 30%.Aquesta tendència a la baixa de la família tradicional és més accentuada a Barcelona, segons l'estudi 'Evolució i tendències de les llars, les famílies i les persones a la ciutat de Barcelona'. El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven poc més del 30%, tan sols quatre punts més que no les llars unipersonals, les que més havien augmentat d'ençà del 1991. Les parelles sense fills ranejaven el 20%; les mares amb fills eren el 7,65%; i els pares amb fills, l'1,49%.

...i, especialment, d'alguns barris

Les llars unipersonals són les primeres a la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample.Més encara: les llars unipersonals superaven les de pares amb fills als districtes de la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample, amb percentatges de més del 30% en tots tres casos. L'estudi també exposa que el 2002 els casaments civils van ultrapassar els casaments religiosos, fet general a Catalunya dos anys més tard (el 2004 el 60% dels casaments de Barcelona foren civils).

Els contes




      1. Cerca informació sobre els contes. Definició i característiques generals. Després en cerques un i el penges al teu blog amb un resum del mateix.
Un conte és una narració escrita en prosa, generalment breu. Els contes poden ser tant de caràcter fictici com real. El conte en tant que gènere (o subgènere) literari té les seves pròpies característiques; és una forma destacada dins de la narrativa breu i a diferència de la novel·la presenta una màxima concentració narrativa i una major intensitat. Compta una il·lustre tradició escrita de segles a la qual caldria afegir una important tradició oral.
El conte pot presentar diferents formes:
Els contes tradicionals vénen de la tradició oral de cada cultura i acostumen a tenir elements meravellosos i a ensenyar una lliçó moral. També se'ls coneix com a contes de fades o conte popular. Els contes populars es caracteritzen per l'ús d'un llenguatge molt col·loquial i de diverses fórmules d'encapçalament i d'acabament: Una vegada hi havia..., Temps era temps..., I van ser feliços i van menjar anissos, Catacric-catacrac, conte acabat... etc.
  • Els "Exemples" procedents de l'edat Mitjana, utilitzats pels predicadors també amb un clar objectiu alliçonador.
  • La "Faula o Apòleg" on els protagonistes són animals que també donen una lliçó moral. En trobem ja exemples al segle VI a.C amb Isop.
  • Els "Fabliaux" que eren contes còmics i satírics, com a tall d'exemple tenim el Decameró de Boccaccio i Contes de Canterbury de Geoffrey Chaucer
  • El "Lai" conte amorós amb elements fantàstics.En són molt coneguts els Lais de Maria de França.
El conte literari, en canvi, es distingeix d'altres formes narratives com la novel·la bàsicament per l'extensió (s'acostuma a prendre com a mesura el fet que es pugui llegir d'un sol cop, tot i que els límits no són exactes). Julio Cortázar el defineix pel seu efecte, mentre que el conte és d'efecte únic, ja que s'explica una història, a la novel·la la voluntat és més global.

 
El cavall que va escapar 

l nord de la Xina, hi ha la Gran Muralla, una muralla de milers de quilòmetres que separa grans ciutats de planes extenses i plenes d'herba.
En aquelles planes, hi vivien molts pobles que tenien una gran habilitat en muntar a cavall. Allí, tenir un bon cavall era una gran fortuna, potser, la més gran fortuna de totes.
En Sai Weng era un granger que tenia si no la millor, una de les millor eugues de tota la regió. Era molt forta, marró, amb una crinera impecable i uns ulls brillants.
Un matí, en Sai Weng va sortir de casa seva per anar a mercat i va veure que la seva euga no era a l'estable. La corda amb què la mantenia lligada a les nits estava trencada. No sabia si s'havia escapat o si la hi havien robat.
Al cap d'una estona, se'n va anar al mercat i la verdulera li va preguntar:
—Què fas que no et veig muntat a la teva euga? Està malalta?
—No –va respondre en Sai Weng–, m'he despertat aquest matí i ja no era on l'havia lligat.
Però en Sai Weng no es veia trist. De fet, tenia la mateixa expressió calmada de sempre.
Ben aviat, es va escampar la notícia i tot el poble sabia de la desgràcia d'en Sai Weng. —Però està sent molt valent —deien els veïns—, ha d'estar destrossat per dins.
El ferrer li va comentar:
—Fas bé de somriure, però sabem que el teu cor suporta una pena molt gran, ja que perdre la teva euga és la desgràcia més gran que podies haver patit.
En Sai Weng no va acceptar aquest condol, i va respondre:
—Qui diu que això ha estat una desgràcia? Ningú pot preveure com aniran les coses.
I, de fet, tenia raó. Un mes després que la seva euga desaparegués algú va picar la porta de casa i, en obrir, va resultar ser l'euga que havia tornat sana i estàlvia. A més, no havia tornat sola, sinó que havia conegut un magnífic cavall blanc que s'havia quedat amb ella.
Ara, els vilatans estaven morts d'enveja. En Sai Weng no només tenia un cavall, si no que en tenia dos i de magnífics. El ferrer li va donar la seva més sincera enhorabona:
—Mira que tots estàvem afligits per tu, i resulta que ets l'home més afortunat de la terra!
I en Sai Weng, molt tranquil, va tornar a respondre:
—I qui pot dir si això és bona o mala sort?
En tornar a casa, va trobar que seu fill havia intentat pujar al cavall blanc. El cavall no només no s'havia deixat muntar, si no que en resistir-s'hi, el seu fill havia caigut i s'havia  trencat una cama. Va dur el seu fill al metge, que el complanyia de la mala sort que havia tingut. Altre vegada, en Sai Weng, molt tranquil, va respondre:
—No puc dir si això és bona o mala sort.
Uns dies després, una notícia esfereïdora va recórrer el poble: havia esclatat la guerra i el reclutador de l'emperador s'encaminava cap a la vila a buscar tots els nois que poguessin lluitar.
I així ho va fer, tots els nois joves del poble van ser reclutats excepte el fill d'en Sai Weng, que amb la cama trencada no podia servir a l'exèrcit.
Aleshores sí que va ser l'autèntica enveja del poble! Tothom li deia:
—Quina sort que has tingut, el teu fill sobreviurà i estarà amb tu per cuidar-te quan siguis gran.
I un altre cop, en Sai Weng els responia:
—I qui pot dir que això és bona o mala sort?



    2. Explica el conte que més t'agradi i per què. Pensa a penjar imatges de tot. 

 El meu compte preferit es el  de la CENICIENTA , per que me agrada pensar de que pot veure un princep que te estimi tant i te cuidi com una princessa .


Resultat d'imatges de cenicientaResultat d'imatges de cenicienta Resultat d'imatges de cenicientaResultat d'imatges de cenicienta