Descripció

            1. Fes una entrada lliure.

SALUD Informe del Observatorio de Drogas

España sigue a la cabeza de Europa en consumo de cocaína y cannabis

• El uso de estas sustancias tiende a disminuir desde el máximo alcanzado en 2008

• La prevalencia de cannabis es la más baja de la última década

• Casi el 4% de los jóvenes españoles tomaron cocaína en el último año

EUROPA PRESS Madrid

Actualizado: 27/05/2014 14:55 horas

España se mantiene, junto con Reino Unido y Francia, como líder de la UE en consumo de cocaína y cannabis entre los jóvenes, aunque el uso de estas sustancias tiene a disminuir desde el máximo alcanzado en 2008, según el informe anual del Observatorio Europeo de las Drogas .
El estudio alerta no obstante de que los "signos positivos" que se detectan en las drogas más tradicionales "se ven contrarrestados, por las nuevas amenazas que plantean las drogas sintéticas, incluidos estimulantes, nuevas sustancias psicoactivas y medicamentos, que tienen una presencia cada vez mayor en un mercado de drogas europeo en constante evolución".
Se estima que alrededor de 2,2 millones de jóvenes europeos de entre 15 y 34 años (el 1,7% de este grupo de edad) consumieron cocaína el año pasado, que sigue siendo la principal droga estimulante. España encabeza la clasificación ya que el 3,6% de los jóvenes consumieron cocaína el último año, más del doble que la media comunitaria. Le siguen Reino Unido (3,3%), Irlanda (2,8%) y Dinamarca (2,4%). Los países con menos consumo son Grecia y Rumanía (0,2%).

En Dinamarca, España y el Reino Unido, las tasas de prevalencia fueron relativamente elevadas, aunque van disminuyendo después del máximo alcanzado en 2008", apunta el estudio.
       
  2. Omple el teu blog d'imatges nadalenques (6) i lesdescrius




 







 
 

Nadal...

   
                1. Fes una entrada sobre el que esperes d'aquest nadal: el que faràs, on aniràs, amb qui et reuniràs, etc.
Aqueta Nadal men  vaig a Barcelona a la casa de sa meva padrina i despres men vaig a casa del meu pare ... me reunire amb tots el familiars per part de mon pare i sobretot al meu germa querit que lo estimo com a ningu .
                2. Escriu una carta als teus pares... què els demanaries?

     Els deman que me deixin mes llibertat i que recupereixin la confiança amb jo i tambe que me arreglen el meu mobil i ya esta .
                3. Escriu la teva nadala preferida. 

És un Desig - Cançó de nadal - YouTube

► 4:03► 4:03

www.youtube.com/watch?v=Cw0FQhMsKMA

31 des. 2007 - Penjat per Espai9

Riedweg Productions Beth, Shuarma, Gossos, Gerard Quintana, Feliu Ventura y más cantantes nos ...

Diürn o nocturn?

Quin és el millor moment del dia per a tu? Matí, migdia, horabaixa o nit?  Justifica la teva resposta i penja una imatge adient amb el moment del dia que més t'agradi.

El meu és el moment del descans, de gaudir de la família i de la comunicació amb aquesta... En definitiva, el moment de descansar.

El meu moment preferit del dia es la nit , perque tenc la sensació de estar tota sola en el carrer i poder fer lo que vulgi ,com el meu poble ni hiha molta gent... i encara me agrada mes quan el meu noviet esta amb jo que mos pasetgam com si el poble fora nostro mos encanta aquesta sensació de estar tots sols en el poble com si fora nostro.

S’albiraven les taques del lleopard
entre la selva atapeïda d’assutzenes,
el foc de les fogueres, crepitant, s’avivà,
la nit salvatge queia, lluent com l’atzabeja.
Un aire vibrant va sacsejar el temps
amb aleteig transparent de libèl·lula,
polsim daurat d’estrella es va vesar
i va quedar suspès, estès per la grandesa.

                                

  CUES D'ESTELS 
Cues d'estels  que baixen fent uns tels  que creixen com els pèls  que naixen com arrels  del nostre cos.  Així com flors. 
Cues d'estels.  S'ajunten els espais. 

                 Ovidi Montllor
                                                                     
LLUNA ESTIMADA 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  digue'm què esperes per anar a dormir. 
Jo sé què esperes, lluna coqueta:  algú que et faci d'acompanyant,  que et digui coses a cau d'orella  i et prengui el rostre en les seves mans. 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  digue'm què esperes per anar a dormir. 
Jo sé què esperes, lluna bonica:  vols que m'arribin els teus perfums  i amb els teus ulls plens de melangia  vols emportar-te'm molt lluny, molt lluny. 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  digue'm què esperes per anar a dormir. 
Jo sé què et passa, lluna estimada:  el teu cor es va enamorar de mi  pro tu ets al cel i jo estic en terra  i no veus camins que ens puguin unir.  Però, oh!  no et desesperis, pàl.lida lluna,  jo sé un camí que podràs seguir:  va fins la vall, entre les muntanyes,  i ajeu-te al riu que ell et durà aquí. 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  en lloc d'anar-te'n, vine aquí amb mi.                            Pau Riba  

M'ESTIM LA NIT 
Demà no tinc feina  i tal vegada em desperti tard.  M'estim la nit,  perquè sé que tothom dorm  i que el carrer baixa buit de silenci.  M'estim la nit,  perquè de dia no es veuen les estrelles  ni se sent el soroll dels camions del fems.  M'estim la nit,  perquè la nit és somni,  i el somni és...  és un llac d'aigües cristal•lines  on els cignes marxen cap al sol  i els xiprers siulen tranquils  vora una tomba oblidada.  M'estim la nit,  perquè la nit pot ser dia.                              Pau Riba

Educació per al consum... Reflexions, ara que ve nadal...

                  Aquests dies m'he interessat per tot tipus d'escrits que parlaven sobre l'educació per al consum responsable i m'han fet reflexionar molt. Sempre m'he trobat amb poques eines per a transmetre una bona educació per a un consum responsable i, sempre va bé escoltar altres veus que ens ajudin a fer-ho.

                   Segons Jaume Torroella, pedagog, la crisi actual és una bona oportunitat per tornar a accentuar des de l'escola els valors del consum responsable. Podem fer servir aquesta crisi per a millorar el nostre desenvolupament personal i social, i per tornar a donar valor a les persones i a les coses. També s'ha de fer des de la família, evidentment.

                   L'interessant de tot això seria que les persones tenguéssim una capacitat d'autonomia per decidir en tots els sentits, i també en el del consum, però si ja és difícil aconseguir-la en el món adult, imaginau-vos si ho ha de ser en el món dels infants. 

                  La solució que Torroella dóna a tot això és que hauríem d'educar els nostres fills i/o alumnes des de la "cultura del saber què vull", no només des de la "cultura de l'esforç", que també és molt necessària.  S'ha de donar autonomia a l'educand perquè pugui prendre decisions, d'acord amb la seva edat. D'aquesta manera, es genera en ell una entitat sòlida. Tot això li despertarà valors com la responsabilitat i la participació.  És important comunicar-li indirectament, també, que el tenim en compte i això és una mostra ferma d'estimació.

                 Tot això no són fòrmules màgiques, sinó simples reflexions que poden ajudar-nos a millorar com a educadors. M'ha semblat molt interessant pensar en aquesta "cultura de saber què vull", ja que ens pot ajudar a no caure en les manipulacions televisives de la publicitat o en el materialisme, en el voler acumular i no només en el voler alguna cosa.

                 Ara que arriba el Nadal, serà interessant tenir tot això en compte i triar bé els nostres regals per als més petits, també serà interessant equilibrar-ne la quantitat.

   1. Fes-ne un resum.Aquets text parla de que avui en dia tant com els infants com en el mon dels adults estan molt malament acostumats avui en dia li donam mes importancia a lo material i criticam molt la societat per si gent es mes pobre o mes rica ,ara con sa etapa de la crisis tenim que valorar mes i pensar qye volem i que no i ara per nadal seria una bona ocasió per enseñar-li als NOSTRES INFANTS O ALS NOSTRES ALUMNES que lo material no lo ets tot.
 2. Tema.

La importancia de lo material avui en dia.
   3. Escriu  deu verbs que hi surtin, deu noms, deu adjectius i els adverbis que hi trobis.

Stop a la violència de gènere. Tolerància zero

El 25 de novembre, hem celebrat el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència envers les dones / Día Internacional de la Eliminación de la Violencia contra la Mujer. És una data que cal recordar, que cal celebrar junts, homes i dones, per eradicar definitivament aquesta violència, psicològica i física, que pateixen moltíssimes dones arreu del món, també en el nostre país.

 Al masclisme criminal

(Pura Peris)

(No m’ofegues, deixa'm viure)

Respire

Per què et moleste?

Visc

t’he de demanar permís?

Si m’aparte del teu pas

Per què em maltractes?

Pense i m’expresse

Per què em malinterpretes?

Camine,

Per què em poses pedres en el camí?

Fa temps que vaig decidir

que la vida no és vida

si has de transitar per ella

a cada pas demanant permís.

No puc evitar-ho, respire,

camine, opine, gaudisc dels amics,

No m’ofegues, deixa'm viure

no vull ser una titella

de la que altres tiren dels fils

ni sóc una diana

on altres practiquen el tir.

(del poemari Ones sobre la mar, premiat al XXI Premis 9’Octubre 2013, Ajuntament Sant Vicent del Raspeig,)

Maltracte

(Pura Peris)

Flor desfullada

per por i punys marcada

pensa't, no calles!

(de Tasts de vida, ed. Germania 2014)

Il·lustracions d'Alex Rodriguez

1. Tema de cada un dels poemes.El maltracte a la dona .

2. Fes-ne un resum.Que ella mateixa se fa preguntes retoriques sebse esperar resposta.Fins que compren  que aixi no se pot viure.
3. Coneixes algun cas real? Explica'l.Sí, yo avans tenia una exparrella que me va riva a maltratar psicologicament i fisicament.

4. Quin maltracte creus que és pitjor el físic o el psíquic? Per què?El psicologic, te va sentit que ets com una formiga que en cualsevol moment te trepitjara i tu u saps pero es com si estuvesis paralitzada .

La poesia oral: gèneres, funcionalitat i pervivència

La poesia oral: gèneres, funcionalitat i pervivència és un llibre coordinat per Jaume Guiscafrè i Caterina Valriu , que està editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat i el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i Edicions UIB (2007).

Els textos que integren aquest volum tenen com a denominador comú la voluntat d'explorar el complex món de la poesia oral en alguns dels gèneres que la conformen, en l'àmbit de la llengua catalana i essencialment des d'una perspectiva funcional i sincrònica.

El llibre inclou nou estudis, tots realitzats per especialistes en la matèria, sobre un aspecte o un altre de la tradició popular vinculada a la creació poètica. Així, Carme Oriol aprofundeix en la baladística; Jaume Guiscafrè analitza les diferències entre la balada i el romanç, mentre que Josep M. Esteve posa de manifest com els materials orals que conformen els jocs i les cançons del repertori infantil són peces funcionals que faciliten un gran nombre d'aprenentatges a un ampli ventall d'edats. Antoni Serra analitza algunes de les balades catalanes més freqüents i Felip Munar sintetitza al seu estudi els principals recursos que cal posar en pràctica per compondre gloses, mentre que Caterina Valriu treballa sobre el corpus de les gloses populars mallorquines que parlen de les dones en la seva relació amb l'altre sexe.

Joan Borja demostra en la seva aportació com les formes expressives pròpies del folklore són el substrat poètic sobre el qual es construeix l'estètica d'un gran nombre de cançons dels cantautors adscrits a l'anomenada Nova Cançó; Víctor Gómez Labrado fa una acurada revisió de les balades que conformen el corpus del comte maleït i condemnat a vagar eternament com una ànima en pena per les seves malifetes; i, finalment, Bàrbara Sagrera revisa la funcionalitat dels proverbis.

Un llibre fantàstic per a conèixer el nostre folklore, analitzar-lo i difòndre-lo. Són els nostres arrels poètics!

1. Fes un resum del que s'explica a n'aquesta entrada. Cerca informació sobre la poesia oral en general.

El deseo de manifestar los sentimientos y de relatar los sucesos más destacados en canciones es un impulso universal de todas las épocas y pueblos. En todas las literaturas vernáculas el verso nació antes que la prosa. Debe recordarse que en la Edad Media apenas había gente que supiera leer y escribir. Hasta el siglo XIII no comenzó a escribirse prosa en castellano y, en general, las personas cultas optaban por el latín como vehículo para los textos escritos. Resulta natural, entonces, que en una sociedad en que la mayor parte de la gente tenía acceso a las obras literarias sólo en forma oral, se prefiriera el verso, que era más fácil de memorizar y que podía ir acompañado de música.

1.1. ANONIMÍA Y TRADICIONALIDAD

Por su propia naturaleza, la poesía oral era y es anónima. Esto no significa que los poemas o canciones carezcan de autor. En el origen de toda composición hay siempre un creador individual, pero ese poema, al ser cantado o recitado por las gentes, pasa a ser sentido como propiedad común, transformándose así en una pieza tradicional (del latín trahere, 'llevar, arrastrar, tomar para sí'). Al ser transmitido de boca en boca, cada cual introduce las variaciones que le parece en la letra o la música, bien para adecuarlas a nuevas circunstancias, bien porque confunde las palabras o no recuerda los versos al pie de la letra. Por ello, pueden existir múltiples versiones de una canción lírica o, como veremos, de un romance.

 

 

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Bé,  recordau que la Revolució Industrial igual que la Revolució Francesa va ser un canvi molt important en la societat. En aquest tema veurem els canvis de formes de vida al camp i a les ciutats on el més important serà la producció i el capital per sobre de tot. Aquí teniu un vídeo on hi ha una petita explicació.

Recordeu que a Anglaterra encara manen els reis i la noblesa que tenen més privilegis que els burgesos i que el poble en general. A França ha caigut una de les famílies de reis de tot el món i iaxò s’estendrà per tot el món. Els burgesos com Robespiere i els seus aliats, creuen que les coses han de canviar però sense tantes morts com a França. La màquina de vapor és important perquè serà un invent que millorarà el treball de l’home i sorgirà una altra manera de viure sota les lleis del capitalisme.

     1. Cerca informació sobre la revolució industrial i detalla quins varen ser les primeres màquines i energies que van provocar el canvi. Acompanya tota aquesta informació d'imatges adients.

 La Revolució Industrial designa un conjunt de canvis econòmics (capitalisme), socials (ordre burgès) i tecnològics que es van produir inicialment a la Gran Bretanya en la segona meitat del segle XVIII. Els avenços tècnics —sobretot la màquina de vapor—, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i els canvis que s'aplicaren a l'agricultura menaren a una revolució en l'àmbit de la indústria, que encapçalaren els sectors del tèxtil, el carbó i el ferro.
Aquesta revolució marcà una ruptura en el curs de la història i transformà els éssers humans agricultors i ramaders en manipuladors de màquines accionades per energia. Així doncs, la Revolució Industrial modificà les bases econòmiques de la societat, que, de manera progressiva, es fonamentà en la producció industrial. Les ciutats es convertiren en centres superpoblats on hi havia els llocs d'habitatge i treball de la nova classe social, la classe obrera, que sorgí amb el maquinisme. L'existència d'aquest nou estatus social, format originàriament per camperols foragitats del camp, impulsà l'aparició de noves ideologies liberals i socialistes, que configuraren el món contemporani.
 

Nit de Nadal, poesia infantil per a una nit especial

D'entre totes les properes festes és la nit de nadal la més important. Vull compartir amb vosaltres un poema infantil preciós que ens ha enviat Laia Torres (moltes gràcies, Laia). Poesia nadalenca especial per a recitar i compartir en la festa de nadal.

Nit de Nadal

(Laia Torres)

Quina nit tan esperada,

el cel brilla més que mai.

Les estrelles en rotllana

fan la dansa de Nadal.

Surt la lluna tafanera,

rera un núvol treu el cap.

Mira tota divertida

els carrers tan decorats.

Juga el vent amb les llumetes

dels balcons acolorits.

Vora al foc a dins de casa

em sento ben protegit.

Com m'agrada aquest dia

per poder-nos retrobar.

I dir-vos a cau d'orella

què bonic és estimar!

Bon Nadal!

La il·lustració és de Mariona Cabassa.

1. Fes un resum del poema.

Pues que en la nit de Nadal la gent creu que es una nit magica perque tots el carres estan decorats es una nit molt brillosa i la gent te el espiritu alegre per que estan acompanyast dels serres mes querits.

2. Tema.

La nit de Nadal.

3. Cerca una imatge adient al poema. Siguès original.

 

4. Opinió personal.

Me encantan aquetes festes per que me regalin  coses , i estic amb so meu padri i sa meva familia .