Frases emblemàtiques

1. Comenta cada una de les següents frases emblemàtiques.

2. Escriu la teva pròpia frase emblemàtica i acompanya-la d'una imatge adient. Com per exemple les que se'm van ocórrer a mi i al meu pare:

        -Per molt malament que vagi, sempre hi ha un bri d'esperança.                              -No facis als altres el que no t'agrada que et facin a tu.

Valorate a ti misma por tus actos y por tus formas.

  

  Que ningu mai pot  preveure el futur

 

                                                       Que tenim que tenir uns valors com els de  compartir les coses

Que en aquesta vida hi ha tipus de gent diferents.

  Tenim que aprendre a sebre que no hi ha nombres perfectes

Que si pots explicar alguna cosa per exemple a sha teva avia entesos o as apres tu.

 

En tots els llocs trobes  una inspiració

Una cala petita equipada amb tots els colors reglamentaris..

Aquest poema m'ha robat el cor, m'ha compungit i m'ha emocionat molt. Una cala petita, equipada amb tots els colors reglamentaris... Era el que deia sobre la nostra llengua, com a literària, una Cèlia Sànchez-Mústich joveneta (1989) al seu primer llibre de poemes LA cendra i el miracle. Espectacular.

 

Petita llengua

La llengua amb que escric
... no és un oceà
ni un mar
ni una llarga platja.
Més aviat s'assembla a una cala petita,
equipada amb tots els colors reglamentaris,
terrible i temptadorament fotogènica
des del poema.

 

 

 

1. Tema del poema:De la llengua que parlam.

 

2. Contingut.:Que ninguna llengua es tan gran com per superar a saltre ,no hi ha ni meyns ni mes que altres.

 

3. Resum:Que vulguis o no una llengua es cultura i  no esta ven vits voler desferse de una llengua per que es una ofensa pels parlants i ciutadants de a quets poble o illa.

 

4. Opinió personal:Que estic molt decord amb el escriptor i me agrada que ho transmiti per tot el mon ja sigui en poema, en canço ect..

Comentari de text

2. Horitzó circular

Feia dies que caminava incansable per senders salvatges d’aquell bosc gairebé inescrutable. No duia cap brúixola i el seu sentit de l’orientació s’havia espatllat només néixer. La inèrcia de les seves passes mecanitzaven un ball constant seguint el compàs de tres per quatre, en clau de sol. Perquè només caminava de dia, quan la llum irisava tots els arbres. De nit, amb els seus ulls felins, poc hi dormia, sempre alerta al perill. Cada soroll estrany accelerava el batec del seu cor a mil revolucions per segon. I quan el soroll s’ofegava en el silenci, el seu cor entrava en calma i es deixava endur durant uns instants pel seu món del subconscient, aquell en què els somnis són els que decideixen.

Un dia, que semblava igual a tots els anteriors, va succeir quelcom diferent. Seguia constant amb el seu pas, els arbres quedaven enrere i sempre venien d’altres. Però de cop i volta, els arbres ja no aparegueren més i quedaren en el retrovisor del seu record immediat. Sorprenentment es va veure al bell mig d’una clariana i per molt que cerqués un horitzó, no el trobava. Era el centre d’una circumferència i tenia tres-cents seixanta camins possibles per triar, sense cap mena de pista. Confosa, s’aturà i segué a terra. Fins ara només li havia calgut seguir la drecera preestablerta, sense necessitat de decidir res. Però ara, tot era diferent. I no sabia què fer. Era de dia i es posà a dormir.

La rutina constant s’havia esvaït i començava un nou destí, el de la llibertat.


    1. Llegeix aquest text de na Carolina Ibac. Destria'n la introducció, el desenvolupament i el desenllaç.

    2. El text és una història fictícia per parlar d'un tema real molt important. Quin seria aquest tema?
Xerra de que se sent tancada en un lloc i a la fi va veure la llibertat.

    3. Descriu el paisatge que aparareuix a la narració.
Hi ha molts de arbres que no se acaben mai molta oscuritat i animal que fan renovets extrayns.

Un cucurutxo de castanyes calentes amb papers de poesia. Bona Castanyada poètica

Estem en plena tardor i el fred que comença a notar-se en porta a pensar en les castanyes torrades, calentetes. Que bones! Aquí teniu aquesta cançoneta, de Lola Casas, del seu llibre Anem de festa.

Bona Castanyada a tots i totes!

Castanyada 

-cançó per anar a collir castanyes-

(Lola Casas)

Anem al bosc

Qui vol venir?

Sortirem

de bon matí!

Collirem

moltes castanyes

de jaqueta punxeguda.

Compte!

No siguem descuidats

O els dits

ens deixaran

Macats!

Tornem del bosc.

Venim corrents.

Els cistells

ja són ben plens.

Ja som a casa.

Estem contents!

                      1. Explica el poema sobre les castanyes que tens aquí dalt.

                      2. T'agraden les castanyes? Torrades o sense torrar? Inventa't una recepta de cuina que es pugui acompanyar de castanyes.

                      3. Descriu la classe on estàs ara mateix

1.Xerra de la collida de castanyes.

2.si, moltisim, molt torradetes,.
RECEPTA.

Ingredients: (per a 8 persones)

- Per al pa de pessic:
6 ous125 g de sucre125 g de farinaessència de vainilla- Per a la crema de castanyes:
12 castanyes1 cullerada gran de sucre (al vostre gust)
1 beina de vainilla
125 ml de nata líquida (o aigua mineral)

- Per a la glaça de xocolata:
33 g d'aigua mineral240 g de sucre160 g de nata líquida per muntar50 g de cacau amarg en pols2 fulles de gelatina

Preparació:

- Per al pa de pessic:

El pa de pessic és millor preparar-lo el dia abans.
Es preescalfa el forn a 180ºC (350ºF).
En un bol, es baten els rovells d'ou juntament amb el sucre, fins que quedin blanquinosos i hagin doblat el seu volum. A continuació, es munten les clares a punt de neu. Es barregen amb cura per tal que no es desmuntin.
S'afegeix poc a poc, la farina tamisada, i l'essència de vainilla tot barrejant-ho amb cura per tal que no es desmuntin els ous. S'aboca en un motlle untat amb mantega (de 22 cm de diàmetre). Es cou al forn a 180ºC (350ºF) durant uns 30 minuts (fins que l'escuradents surti net).
Es deixa refredar dins el forn amb la porta entreoberta.

- Per a la crema de castanyes:

Primer, es torren les castanyes. Es deixen refredar, i es pelen i es trituren (amb les mans).
En un cassó, s'hi posa la nata líquida, amb les castanyes torrades i triturades i la beina de vainilla, i es deixa que s'infusioni i que bulli a poc a poc durant uns 20-30 minuts.
Tot seguit, s'aboca en un vas, s'hi barreja el sucre i amb l'ajuda del túrmix es fa una crema-puré. (Cal triturar una estona per la densitat de la castanya). Es deixa refredar i es reserva.

- Per a la glaça de xocolata:

En un bol, s'hidraten les fulles de gelatina amb aigua freda.
En un cassó, es bull l'aigua amb la nata líquida i el sucre. Es retira del foc i s'hi afegeix el cacau en pols. S'hi passa el túrmix a velocitat baixa (per tal de no introduir bombolles d'aire) fins que quedi una mescla homogènia.
A la mescla anterior, s'hi afegeix la gelatina ben escorreguda i es barreja fins que es dissolgui completament.
Es passa la glaça per un colador xinès per evitar cap grumoll.
Es deixa reposar un mínim de 6 hores a la nevera.

- Per al muntatge:

Es parteix el pa de pessic per la meitat, i s'unta la base amb la crema de castanyes.
Es col·loca la segona meitat del pa de pessic al damunt.
Es retira la glaça de la nevera i s'escalfa al microones a baixa potència, fins que arribi a 40ºC (104ºF).
Es col·loca el pastís al damunt d'una reixeta amb una safata a sota (per recollir la glaça que regalimi). S'aboca la glaça pel damunt del pastís, procurant que el cobreixi completament. (Si veiéssiu que amb una capa no queda uniforme, hi podeu fer una o dues capes més).
A continuació, s'hi enganxen unes ametlles filetejades i torrades a la base.
Es deixa endurir la glaça i ja podeu decorar al vostre gust. En aquest cas, vaig posar-hi una galeta de xocolata en forma de gat de por (que properament explicaré com fer). Ingredients: (per a 8 persones)

- Per al pa de pessic:
6 ous125 g de sucre125 g de farinaessència de vainilla- Per a la crema de castanyes:
12 castanyes1 cullerada gran de sucre (al vostre gust)
1 beina de vainilla
125 ml de nata líquida (o aigua mineral)

- Per a la glaça de xocolata:
33 g d'aigua mineral240 g de sucre160 g de nata líquida per muntar50 g de cacau amarg en pols2 fulles de gelatina

Preparació:

- Per al pa de pessic:

El pa de pessic és millor preparar-lo el dia abans.
Es preescalfa el forn a 180ºC (350ºF).
En un bol, es baten els rovells d'ou juntament amb el sucre, fins que quedin blanquinosos i hagin doblat el seu volum. A continuació, es munten les clares a punt de neu. Es barregen amb cura per tal que no es desmuntin.
S'afegeix poc a poc, la farina tamisada, i l'essència de vainilla tot barrejant-ho amb cura per tal que no es desmuntin els ous. S'aboca en un motlle untat amb mantega (de 22 cm de diàmetre). Es cou al forn a 180ºC (350ºF) durant uns 30 minuts (fins que l'escuradents surti net).
Es deixa refredar dins el forn amb la porta entreoberta.

- Per a la crema de castanyes:

Primer, es torren les castanyes. Es deixen refredar, i es pelen i es trituren (amb les mans).
En un cassó, s'hi posa la nata líquida, amb les castanyes torrades i triturades i la beina de vainilla, i es deixa que s'infusioni i que bulli a poc a poc durant uns 20-30 minuts.
Tot seguit, s'aboca en un vas, s'hi barreja el sucre i amb l'ajuda del túrmix es fa una crema-puré. (Cal triturar una estona per la densitat de la castanya). Es deixa refredar i es reserva.

- Per a la glaça de xocolata:

En un bol, s'hidraten les fulles de gelatina amb aigua freda.
En un cassó, es bull l'aigua amb la nata líquida i el sucre. Es retira del foc i s'hi afegeix el cacau en pols. S'hi passa el túrmix a velocitat baixa (per tal de no introduir bombolles d'aire) fins que quedi una mescla homogènia.
A la mescla anterior, s'hi afegeix la gelatina ben escorreguda i es barreja fins que es dissolgui completament.
Es passa la glaça per un colador xinès per evitar cap grumoll.
Es deixa reposar un mínim de 6 hores a la nevera.

- Per al muntatge:

Es parteix el pa de pessic per la meitat, i s'unta la base amb la crema de castanyes.
Es col·loca la segona meitat del pa de pessic al damunt.
Es retira la glaça de la nevera i s'escalfa al microones a baixa potència, fins que arribi a 40ºC (104ºF).
Es col·loca el pastís al damunt d'una reixeta amb una safata a sota (per recollir la glaça que regalimi). S'aboca la glaça pel damunt del pastís, procurant que el cobreixi completament. (Si veiéssiu que amb una capa no queda uniforme, hi podeu fer una o dues capes més).
A continuació, s'hi enganxen unes ametlles filetejades i torrades a la base.
Es deixa endurir la glaça i ja podeu decorar al vostre gust. En aquest cas, vaig posar-hi una galeta de xocolata en forma de gat de por (que properament explicaré com fer).






 3.  Estic en una classe molt divertida i treballant molt amb una profesorra que es molt bona com un pastiset.

Enamora't! Viu la poesia: "No me culpes", poema d'amor de Raquel Garzón

L'amor diuen que floreix en primavera, però totes les estacionsde l'any són bones per enanmorar-se. L'amor sempre està ací, sol cal atrapar-lo o deixar que entre... sense permís.

No me culpes

(Raquel Garzón)

No me culpes:

vi luz en tu alma y entré...

Es cierto,

no toqué timbre,

no golpeé.

Supuse que esperabas mi llegada.

Lo siento.

Si prejuzgué,

fue sin mala intención,

debes creerlo.

Como sea, estoy aquí:

                      prepárate.

La il·lustraació és de Maike Plenzke. 

    1. Tema del poema.

    2. Descriu en una frase el sentiment del poeta.

    3. Fes un resum del poema.

    4. Tipus de rima: assonant o consonant?

    5. Quants de versos té? Té una forma habitual el poema? Per què?

1.El amor.
2.Enamorado.
3.Un chico enamorado que le dice perdon a su chica por meterse de golpe en su vida pero que todo es amor.

4.assonat.
5.cuatre versos ,si perque esta ven estructurat.

Comentari de poema

Llegeix el següent poema de Joana Raspall i fes les següents activitats:

                    1. Diguès el nombre d'estrofes i de versos. La rima és consonant o assonant?

                    2. Explica en una paraula el TEMA del poema.

                    3. Resumeix en dues línies el contingut del poema.

                    4. Apunta les paraules que no entenguis i en cerques el significat al diccionari.

                    5. Explica què vol dir el títol.

                    6. Passa aquest poema escrit en vers a prosa (redactat)

 

1. Te tres estrofes y cuatre versos, i es assonant.

2. La imaginació.

3. Descriu com un món de joguines i josc, crec que vol dir que en sa nostra imaginació les coses podem  ser com vulgau i ser el que vulguis tanbé.

4-.

5.Vol dir que si le fem xerrar ella mos contará histories i un món millor.

Que canten los niños, que alcen la voz... en ellos está la verdad: poesía y música por la paz / poesia i música per la pau

 1. Defineix amb una frase el tema d'aquest poema.

       2. Quin missatge vol transmetre.

       3. Fes-ne un resum

Escoltem com els xiquets i xiquetes ens canten per la pau -il. Cristian Blanxer-

Que canten los niños
(José Luis Perales)

Que canten los niños, que alcen la voz,
que hagan al mundo escuchar,
que unan sus voces y lleguen al sol,
en ellos está la verdad.

Que canten los niños que viven en paz,
y aquellos que sufren dolor,
que canten por esos que no cantarán
porque han apagado su voz.

Yo canto para que me dejen vivir,
yo canto para que sonría mamá,
yo canto porque sea el cielo azul,
y yo para que no me ensucien el mar.

Yo canto para los que no tienen pan,
yo canto para que respeten la flor,
yo canto porque el mundo sea feliz,
yo canto para no escuchar el cañón.

Que canten los niños, que alcen la voz,
que hagan al mundo escuchar,
que unan sus voces y lleguen al sol,
en ellos está la verdad.

Que canten los niños que viven en paz,
y aquellos que sufren dolor,
que canten por esos que no cantarán
porque han apagado su voz.

Yo canto porque que sea verde el jardín,
y yo para que no me apaguen el sol
yo canto por el que no sabe escribir,
y yo por el que escribe versos de amor.

Yo canto para que se escuche mi voz,
y yo para ver si les hago pensar,
yo canto porque quiero un mundo feliz,
y yo por si alguien me quiere escuchar.

Que canten los niños, que alcen la voz,
que hagan al mundo escuchar,
que unan sus voces y lleguen al sol,
en ellos está la verdad.

Que canten los niños que viven en paz,
y aquellos que sufren dolor,
que canten por esos que no cantarán
porque han apagado su voz.

Que canten los niños, que alcen la voz,
que hagan al mundo escuchar,
que unan sus voces y lleguen al sol,
en ellos está la verdad.

Que canten los niños que viven en paz,
y aquellos que sufren dolor,
que canten por esos que no cantarán
porque han apagado su voz

 

 

 

1. La verdad de los niños .

2.Per jo vol tranmetre un misatge pero que tots escoltem als nins que son inofensius i molt ingenuos sempre diuen la veritat i avegades no els deixam xerrar.

3.Aquets tema vol dir que escoltem als nis que ho pasen mal i tambe als que ho passan be , que diuen la veritat que avegades no els escoltam massa o pasam de ells aixi que canten que uneixen les seves veus per que thotom els escolti .

 

 

El camí cap a la felicitat, inabastable?

         Em fa il·lusió fer aquestra entrada ja que parlarà sobre un terme perseguit per cada persona que habita aquest món i l'objectiu final del fet d'existir. A més, en parlaré de manera totalment subjectiva. 

          

         Al llarg de les nostres vides anam perseguint aquest "fantasma" que anomenam felicitat. Reb aquest nom, no en un sentit pejoratiu, sinó perquè ningú no se l'ha trobat mai de cara, perquè la seva presència només hi és per a alguns i perquè apareix i desapareix sense explicació.

        Hi ha persones que malgasten les seves vides en una recerca constant i estèril de la felicitat com estat gairebé permanent, amb la il·lusió quimèrica que algun dia la trobaran. Però la felicitat és, normalment, una situació passatgera que desapareix a la mínima sense avisar. A més, moltes de vegades la felicitat és confosa amb l'eufòria, manifestació exagerada de joia, de satisfacció i d'alegria, que sol durar poquet i no sol ser del tot real. 

           Al llarg dels anys una de les preguntes recurrents que et sols  i te solen fer és: -Ets feliç? Aquesta pregunta sol ser difícil de respondre, la resposta més adequada tal vegada seria a través d'una interrogació retòrica: -Qui sap?  Però amb el pas del temps i, amb la maduració com a persones que això suposa, et vas adonant que la felicitat són aquells petits moments diaris i quotidianis que et donen tranquil·litat i et fan sentir bé. Aquesta felicitat s'ha de cercar perquè és difícil saber valorar les petites coses del dia a dia. 

           Evidentment, el que és felicitat per a uns, no ho és per a altres, i això fa que en el món hi hagi persones     felices i persones infelices de per vida. Una persona pot ser infeliç tota la seva vida a causa del seu caràcter o d'haver rebut una mala educació. Una persona inconformista, envejosa, capriciosa, venjativa, rencorosa, orgullosa, incapaç de valorar els petits detalls,  necessitada de viure experiències intenses, pot no arribar a trobar mai aquest bell camí. I dic camí perquè és el que primer s'ha de trobar, una vegada trobat, s'ha de saber seguir i valorar el que ens hi anam trobant, com aquell camí cap a Ítaca en el qual és més important aquest camí que no l'arribada a l'illa. 

         També  hi ha persones a qui la vida posa a prova, una vegada rera una altra, amb dificultats greus i això pot ser motiu d'infelicitat. Però pens que l'actitud d'aquesta persona i  la manera de viure les coses pot fer-la més feliç que no una altra a qui la vida li ho hagi posat tot molt fàcil. L'important no és el fet de viure una vida sense problemes ni dificultats, sinó la manera de viure aquests problemes i de superar els obstacles que vagin sorgint. I és bo estar preparat, perquè en sorgiran de problemes, i precisament aquests seran els responsables de fer-nos valorar els moments en que tot va bé.

        Què és per a mi la felicitat? La felicitat la puc trobar en el meu dia a dia perquè a mi el que més em fa feliç són les seves petites coses: Anar a fer un cafè amb un amic o amiga, el somriure del meu fill, compartir un bon àpat amb el meu marit, beure una copa de vi, passejar per un lloc tranquil, veure una estona la tele després de sopar, llegir un llibre interessant, escoltant un poc de música de la que m'agrada, anar a cercar el nin a l'escoleta, rebre abraçades de la meva família, una dutxa d'aigua calenteta, escoltar la gent, parlar amb la gent, cuidar els meus... La llista podria seguir de manera indefinida. Moltes d'aquestes coses les puc trobar diàriament i això ajuda a endolcir la meva existència i a fer-la més feliç.

         Evidentment, aquesta felicitat del dia a dia no és el mateix que la felicitat que sentim quan ens passen coses fora de mida com tenir un fill, treure una carrera, aprovar unes oposicions, muntar el teu propi negoci i que funcioni, partir de viatge, guanyar algun premi... Però, precisament, serà més feliç aquella persona que no necessiti d'aquestes grans coses, o d'altres, per sentir-s'hi. S'ha de saber trobar un equilibri i  aspirar a n'aquelles coses que podem arribar a aconseguir.

          Finalment podria dir que per ser feliços...

La persona que es considera feliç sap que la desgràcia és una possibilitat, mentre que la felicitat és una elecció. Si apostem perquè en la nostra vida hi siguin presents el màxim de moments feliços possibles, ens anirà bé:

Acceptar-nos com som i confiar en nosaltres mateixos.

• Una actitud positiva davant la vida.
• Habilitats socials i de comunicació.
• Afrontar amb realisme i bona actitud cada situació en què ens trobem.
• Expressar i viure els nostres sentiments i les emocions.
• Consciència de viure i gaudir de cada instant.
• Ganes dejugar, riure, descobrir i transgredir alguns límits del que és convencional.
• Alegrar-nos amb el que tenim i entusiasmar-nos en projectes nous.
• Estar orgullosos de nosaltres i del que hem estat capaços d'aconseguir.
• Cuidar-nos, valorar-nos i apassionar-nos amb l'aventura de viure.

                 

           Au idò, a ser feliços! 

                         

                                                                     Antònia Lladonet

               1. Fes un resum d'aquest text.

               2. Quin és el tema principal?

               3. A quines conclusions s'arriba en el text?

               4. Segons el text, què és la felicitat? Com es pot ser feliç?

               5. Et consideres feliç? Argumenta la teva resposta.

1. Aquets text serra de que sa felicitat es com un fantasma que no se pot veure ni tocar pero se pot sentir, i que avegades no mos donam copta de que petites cosas mos fam feliços,i sempre tenim la felicitat present.

2.La felicitat.

3.Que la felicitat sempre es present i avegades ni mos donam copta que amb petita cosa ja ho som.

4.La felicitat és un sentiment quesentim cuan alguna cosa mos agrada,es pot ser feliç mirant la part positiva.

5.Si, Dins lo que cao no me puc queixar tenc una familia que me estima ,amics que me respeten uns conociments una casa , menjar i mil coses més que me fan feliç i que no canviaria per res en el món.

Un poema preciós de Benedetti! Penjau-lo al vostre blog i el comentau!

¿Por qué el mundo soñado no es el mismo

que este mundo de muerte a manos llenas?

Mi pesadilla es siempre el optimismo:
me duermo débil, sueño que soy fuerte,
pero el futuro aguarda. Es un abismo.

No me digan cuando me despierte.

                                  Benedetti

  Responde las siguientes preguntas sobre el mismo:

             1. Número de estrofas y de versos. Tipo de rima.

                 2. Explica lo que nos cuenta.

                 3. Resume el contenido en una palabra.

                 4. ¿Qué dirías, es un poema positivo o negativo? ¿Por qué?

                 5. ¿Qué tema filosófico trata?

                 6. Busca información sobre su autor.

                 7. Opinión personal

1.

2. Que este mundo es un poco cruel y duro nos es como queremos ni como soñamos que sea.

3. Realista.

4. Pues para mi negativo,porque tiene razon que no es lo mismo vivir a un sueño que a la cruel realidad.

5. De los sueños de las personas.

6. va ser un poeta, assagista i escriptor uruguaià pertanyent a la Generació del 45, i una de les personalitats més destacades de la literatura en llengua castellana de l'última meitat del segle XX.
La seva prolífica producció literària va incloure més de 80 llibres, molts dels quals van ser traduïts a 20 idiomes.

7. Me a gustado el poema por que me transmite todo lo que yo pienso de un sueño a una realidad.

M'ensenyes a volar?

                  
1. Explica el que passa a n'aquest dibuix. Què expressa? Què vol dir?

1.Hi ha una nina fent-li una pregunta al ocellet amb una cara sonrigent. Per jo expressa que la nina li agradaria volar com el ocellet, que li agradaria sebre com es el cel per damunt ,com es tocar els nuvols. Per jo vol dir que li agradaria escapar dels seus probloemes o de la seva rutina o de lo que sigui i per ella la seva solució seria sortir a volar.

Milloram la teva manera de redactar...

Milloram la teva manera de redactar...

            

             1. Cerca informació sobre qui eren els Cucorba. Afegeix imatges, la seva història i tota la informació que trobis.

             2. Explica el que penses que hauries de fer, en el teu dia a dia escolar, per a millorar tant la teva actitud com el teu rendiment.
         

             3.  Explica què significa per a tu l'amistat, si consideres que tens bons amics i si tu et consideres un bon amic i per què. Quines qualitats ha de reunir la persona considerada amiga per a tu? Afegeix imatges que simbolitzin el que és l'amistat per a tu.

 

 1. Cucorba és un grup mallorquí dedicat a l'animació infantil fundat a Muro el 1977. L'integren Francesc Aguiló Serra, Jeroni Cerdó Cladera, Gabriel Gamundí Ramis i, des del disc Mamballetetes, Gemma Palà.
Actuen vestits de pallassos i el seu repertori es basa en cançons populars d'arreu dels Països Catalans i amb temes de creació pròpia.

 

2. Pues intentar llegir i estudiar més.

 

3. Per jo una amistad es cualcú que esta amb tu en lo bo y el dolent ,que te escolta i te ajuda i avegades te compren que mai te deixi tot sol .Jo si me consider bona amiga avegades demasiado crec jo.

Investiga sobre la pena de mort

TREBALL D'INVESTIGACIÓ SOBRE LA PENA DE MORT


  1. Cerca informació sobre La pena de mort a internet i fes una explicíó del que has trobat. NO HA DE SER UNA COPIAR-AFERRAR.

  2. Explica la teva opinió personal sobre la mateixa. La teva explicació ha d'anar acompanyada d'una bona argumentació que justifiqui la teva resposta.

 3. Llegeix aquest text que parla sobre la pena de mort i el resumeixes. Comenta'l paràgraf per paràgraf i n'escrius la teva opinió personal:

Pena de mort?

    Voldria encetar un debat que no sé si serà interessant però, com a mínim, és un tema prou important com per deixar-lo de banda. Com és possible que hi hagi països que tenguin la pena de mort com a pena capital? Com és possible que hi hagi persones capaces de condemnar altres persones a mort? Qui té tant de poder que pot decidir quan ha d'acabar la vida d'algú i ademés sigui una cosa legal? Com és possible que hi hagi persones la feina de les quals sigui executar els condemnats a mort? No s'adonen que amb aquesta pena també condemnen la vida dels familiars i amics de la persona condemnada?

     Això mateix ha passat a la Xina aquests darrers dies, amb la singularitat que la persona executada era europea, britànica en concret i de 53 anys. Fou condemnada a mort per tràfic de drogues al 2007 i ara, a finals del 2009 ha estat executada. La seva família ho ha intentat tot per evitar aquesta pena, i ni tan sols un certificat del metge, dient que tenia problemes mentals, ha servit per evitar aquesta execució.

     Si traslladam tot això al món de l'educació, a l'escola en concret, quin exemple dóna aquest tipus de "justícia"? Què ensenya? Que si un nin pega  a un altre i aquest darrer va al mestre a demanar ajuda, el mestre, per fer justícia, també ha de pegar al nin que ha estat agressor?

     Amb tot això no vull dir que les persones que fan coses il·legals no hagin de patir un càstig, però aquest càstig no ha de ser la mort. A més, a vegades s'han condemnat vides innocents i, amb la pena de mort, no es pot tornar enrera. Una pel·lícula molt bona que tracta aquesta situació és En el nom del pare, vos la recoman.

     Actualment encara hi ha seixanta-nou països que contemplen la pena de mort. Una xifra prou important per fer-ne debat. I no només això, avui en diam, encara hi ha moltes de persones que hi estan a favor, tot i que el nivell de suport a la pena de mort varia molt a cada país.

      Vull acabar aquest escrit fent una crida: No a la pena de mort i SÍ A LA VIDA!!!
                                                                                   Antònia Lladonet

              1. Fes un resum del text anterior. Quin és el tema principal?

              2. Prepara una enquesta sobre la pena de mort. Pensa en les preguntes interessants que podries fer. L'enquesta ha de tenir un mínim de 10 preguntes.


1. El tema principal es el pena de mort, no me pareix ve que matin ayent aixo es un castig molt ingust crec que hi ha altres maneres.
  
2. 1) Què és per tu la pena de mort?

2) Què opina de les nacions que encara apliquen la pena de mort?

  3) Et sembla raonable matar una persona per haver assassinat a una altra?

  4) La Llei és justa? ... O simplement tracta d'evitar que aquesta persona cometi de nou algun error una altra vegada?

5) Si fossis un jutge ... depenent de la situació i delicte, series capaç de sentenciar a algú a la pena de mort?

  6) Qui penses que pot ajudar en la solució d'aquests problemes socials (els policies, advocats, psicòlegs, Déu, nosaltres mateixos, ningú, etc ?.

  7) Si tinguessis l'oportunitat / o facultat de canviar la pena de mort en un altre tipus de sentència o càstig ... Per Quin ho faries?

  8) Tots mereixem una segona oportunitat si ens penedim de cor pel mal que hem causat ... o simplement hem de ser responsables per les nostres mals actes i males accions que tant de mal li fan a persones innocents?

  9) Coneixes o Saps a algun ca (personatje o persona) que Hagi sigut condenat a mort?

10) És Necessari fermen la pràctica de AQUESTA condemna?

La literatura a l'Edat Moderna

      1. Cerca informació sobre la literatura a l'Edat Moderna, segles XVI i XVII.

      2. Escriu un acudit que t'agradi especialment i l'acompanyes d'una imatge adient. Explica per què t'agrada. 


1. 

Edat Moderna vs. Decadència.

Entenem per Edat Moderna el període que va del segle XVI al XVIII i que engloba bàsicament tres moviments artístics i literaris: Renaixement, Barroc i Neoclassicisme. Sovint, per etiquetar aquest període del qual certament es pot afirmar que la literatura catalana viu una etapa de crisi, s'ha usat el concepte de "Decadència".

2. 

Què li diu un ganivet a una gelatina?

 

-No tremoles, covarda!