Aquest poema m'ha robat el cor, m'ha compungit i m'ha emocionat molt. Una cala petita, equipada amb tots els colors reglamentaris... Era el que deia sobre la nostra llengua, com a literària, una Cèlia Sànchez-Mústich joveneta (1989) al seu primer llibre de poemes LA cendra i el miracle. Espectacular.
Petita llengua
La llengua amb que escric
... no és un oceà
ni un mar
ni una llarga platja.
Més aviat s'assembla a una cala petita,
equipada amb tots els colors reglamentaris,
terrible i temptadorament fotogènica
des del poema.
La llengua amb que escric
... no és un oceà
ni un mar
ni una llarga platja.
Més aviat s'assembla a una cala petita,
equipada amb tots els colors reglamentaris,
terrible i temptadorament fotogènica
des del poema.
1. Tema del poema:De la llengua que parlam.
2. Contingut.:Que ninguna llengua es tan gran com per superar a saltre ,no hi ha ni meyns ni mes que altres.
3. Resum:Que vulguis o no una llengua es cultura i no esta ven vits voler desferse de una llengua per que es una ofensa pels parlants i ciutadants de a quets poble o illa.
4. Opinió personal:Que estic molt decord amb el escriptor i me agrada que ho transmiti per tot el mon ja sigui en poema, en canço ect..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada